viernes, 6 de junio de 2008
Acabo de emocionarme al traducirme un amigo esta canciòn del catalán . i
Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món.
(Al viento, la cara al viento, el corazón al viento, las manos al viento, los ojos al viento,
al viento del mundo)
I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món
(Y todos, todos llenos de noche, buscando la luz, buscando la paz, buscando a dios, al viento del mundo)
La vida ens dóna penes, ja el nàixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor; però nosaltres
(La vida nos da penas, ya el nacer es un gran llanto: la vida puede ser ese llanto; pero nosotros)
I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món
(Y todos, todos llenos de noche buscando la luz, buscando la paz, buscando a dios, al viento del mundo).
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)


2 comentarios:
espeera un poquitin palomo, que me haces llorar, que sensible eres, sniff...
¿Eres o te lo haces?
Lo es, lo demuestra cada dia, y si tu no lo ves es que necesitas gafas
Publicar un comentario